L’endemà, després de pujar al cel per esmorzar, ja que és allà on mengen les orenetes, la Llubeta va tornar i van seguir conversant.
I d’aquesta manera va transcórrer un estiu: els dies al sol, les nits entre draps vells. Es portaven molt bé i no van fer cas de les aranyes que xiuxiuejaven entre elles des dels seus racons.